dilluns, 19 de desembre de 2016

La gran extinció del Cretaci

Aquest vídeo mostra molt bé com es va produir la gran extinció del Cretaci fa 65 milions d'anys. Si no heu vingut a l'última classe abans de les vacances de Nadal és important que el visualitzeu a casa! 

diumenge, 11 de desembre de 2016

Eons, eres i períodes geològics

En aquest ENLLAÇ podeu consultar informació relativa als diferents eons, eres i períodes en què es divideix la història de la Terra. Esper que vos sigui d'ajuda per a la vostra feina!

dilluns, 28 de novembre de 2016

Com es mesura el temps geològic?

Resultat d'imatges de geocronologia absoluta i relativa

TÈCNIQUES DE GEOCRONOLOGIA ABSOLUTA
  • Tècniques biològiques (exemple: dendrocronologia)
Resultat d'imatges de geocronologia absoluta i relativa

  • Tècniques estratigràfiques (ex: varves glacials)
Imatge relacionada

  • Tècniques radiomètriques (datació radiomètrica)
Dataciónes en geología. Datación relativa y absoluta.
Dataciónes en geología. Datación relativa y absoluta.
Dataciónes en geología. Datación relativa y absoluta.
Dataciónes en geología. Datación relativa y absoluta.

PRINCIPIS DE LA GEOCRONOLOGIA RELATIVA

  • Principi de superposició dels estrats

Resultat d'imatges



  • Principi de superposició dels esdeveniments geològics

  • Principi de correlació estratigràfica

En aquest dos enllaços trobareu animacions que us poden ajudar a com interpretar un tall geològic seguint aquests principis: 
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2 

dijous, 24 de novembre de 2016

Fòssils

Aquí teniu un vídeo sobre com es produeix el Procés de fossilització:

I tot seguit una explicació de les diferents Etapes del procés de fossilització:
ELEMENTO INICIAL ELEMENTO RESULTANTE PERIODO DE VIDA (años)Rubidio-87 Estroncio-87 47000 · 106Uranio-238 Plomo-206 4510 · ...

Què són els fòssils guia? Són aquells fòssils que serveixen per a definir i identificar un període geològic. Han de complir les següents característiques:
- Han de presentar una àmplia dispersió geogràfica.
- Han de ser abundants i fossilitzar amb facilitat.
- Han d'haver viscut durant un període de temps curt.

I també serveixen per a comprovar que dos estrats rocosos que presenten els mateixos fòssils tenen una edat semblant:

Resultat d'imatges de utilitat del fòssils

Activitat. Observa la següent figura i respon les preguntes:
fossils-guia-temps.png

a) Una roca conté fòssils de l'espècie a. Pots datar-la amb precisió?
b) Una roca conté fòssils de l'espècie b. Quina edat té la roca?
c) Un roca conté fòssils de les espècies c i d. A quin període pertany?

A continuació teniu una presentació sobre els fòssils guia més comuns:
 
Fósiles guía from erquimicoloco


I, per acabar, un vídeo sobre els anomenats fòssils vivents:  

dijous, 17 de novembre de 2016

La història de la Terra

I COMENÇAM LA UNITAT 3!!!!
Aquí teniu un breu resum de la història de la Terra, des que es va formar fa 4.500 Ma fins a l'actualitat.

dimarts, 15 de novembre de 2016

Animacions dels processos geològics interns

Aquí teniu diferents ANIMACIONS per a comprendre millor els diferents processos que estam estudiant en aquesta unitat:
ANIMACIÓ dels processos que tenen lloc als tres tipus de vores de plaques tectòniques: divergent, covergent i de cisalla.
ANIMACIÓ de la formació d'un rift continental en un punt calent.
ANIMACIÓ de la formació d'illes volcàniques en un punt calent.

ANIMACIÓ de com es forment els diferents tipus de falles: normals o directes, inverses i transformants.


Els mapes topogràfics

Com podem representar el relleu? Doncs mitjançant mapes topogràfics Aquí teniu una PRESENTACIÓ SOBRE ELS MAPES TOPOGRÀFICS per a saber-ne una mica més.

I tot seguit, un tutorial sobre com fer un perfil topogràfic:

dimarts, 8 de novembre de 2016

diumenge, 6 de novembre de 2016

Els processos geològics externs

Tot seguit teniu diversos vídeos que us ajudaran a comprendre els diferents processos geològics externs:
La meteorització i els seus tipus


Un exemple de meteorització química: la carbonatació


L'erosió


Transport i sedimentació en un riu

dilluns, 24 d’octubre de 2016

Sistemes de falles

De vegades, les falles es poden presentar de forma conjunta donant lloc a associacions o sistemes de falles complexos, on es poden distingir els blocs elevats (horst o pilars tectònics) i els blocs enfonsats (graben o fosses tectòniques).

Aquests tipus d'estructures les podem trobar, per exemple, al Rift Valley de l'Àfrica Oriental.



diumenge, 23 d’octubre de 2016

Deformacions de les roques

Aquí teniu una presentació sobre les deformacions que poden patir les roques de l'escorça i que poden donar lloc a modificacions del relleu.


Deformacions de l'escorça de Applus Norcontrol

En el següent vídeo podeu observar el procés de com es forma un plec.


I en aquest ENLLAÇ unes animacions per a observar el procés de formació dels diferents tipus de falles.

dissabte, 22 d’octubre de 2016

Punts calents

Els punts calents o hot spots (en anglès) són àrees localitzades de l'astenosfera on les temperatures són més elevades i s'acumulen grans quantitats de magma procedent del nucli que donen lloc a nous volcans (ex: illes Hawaii, illes Canàries, Parc Nacional Yellowstone, etc.). Fixau-vos en el mapa!


diumenge, 16 d’octubre de 2016

Fenòmens intraplaca: illes volcàniques

Aquí teniu la representació de com els punts calents (zones on els plomalls tèrmics procedents de la capa D ascendeixen i perforen la litosfera enmig d'una placa tectònica) poden originar illes volcàniques.

Les illes Canàries constitueixen un exemple d'arxipèlag d'illes volcàniques resultants de l'existència d'un punt calent: 

I en aquest enllaç podeu veure un vídeo sobre la formació de les illes de Hawaii.

Fenòmens intraplaca: formació d'un rift

Aquí teniu la representació de com els punts calents poden donar lloc a un rift en un continent i que, amb el pas del temps, donarà lloc a una dorsal oceànica.


El Rift Valley (Àfrica oriental) constitueix un exemple de rift continental:


Vores convergents, divergents i de cisalla

Aquí teniu la representació global de tots els tipus de vores i les formacions que es generen en els diferents casos.

Vores de cisalla, conservadores o passives

Aquí teniu la representació d'una vora transformant on es generen les anomenades falles transformants (causants de nombrosos sismes o terratrèmols). La majoria es troben als fons oceànics, fracturant perpendicularment les dorsals oceàniques.
La falla de San Andrés (Califòrnia) constitueix un exemple de falla transformant en un continent:




Vores convergents: col.lisió continental (continental-continental)

Aquí teniu una representació d'una vora convergent entre dues plaques continentals, on es forma un orogen de col.lisió (serralada).

L'Himàlaia constitueix un exemple d'orogen de col.lisió:





En aquest vídeo s'explica molt bé el cas d'un orogen de col.lisió com és l'Himàlaia.

Vores convergents: zones de subducció (oceànica-oceànica)

Aquí teniu una representació d'una vora convergent entre dues plaques oceàniques, on es forma un arc d'illes (island arc) i una fossa marina (trench).

L'arxipèlag del Japó constitueix un exemple d'arc d'illes:

dissabte, 15 d’octubre de 2016

Vores convergents: zones de subducció (oceànica-continental)

Aquí teniu una representació d'una vora convergent entre una placa oceànica i una continental, on es forma un orogen tèrmic (serralada amb intensa activitat volcànica) i una fossa marina.



Els Andes constitueixen un exemple d'orogen tèrmic:

Vores divergents

Aquí teniu la representació d'una vora divergent on es forma una dorsal oceànica o serralada submarina.


dilluns, 10 d’octubre de 2016

Treball: Què sabem sobre els volcans?

Per a concloure la unitat 1 realitzareu un treball per parelles sobre els volcans  atenent a les següents preguntes:

1. Què són els volcans i per què es produeixen?
2. Quines són les parts d'un volcà típic? Inclou una imatge amb les diferents parts.
3. Quins tipus de materials emeten els volcans?
4. Quins tipus de volcans hi ha?
5. Quines zones volcàniques hi ha a Espanya?
6. Un exemple concret. Documentau-vos sobre alguna de les erupcions volcàniques més importants del món i explicau el cas amb la informació més rellevant. Podeu incloure notícies.

IMPORTANT: 
- El treball s'ha de realitzar amb el programa de presentacions de Google i penjar-lo en el Drive de la vostra adreça de gmail del centre.
- Cal tenir cura d'aspectes com la presentació, l'ortografia, l'ordre (numerar apartats), la coherència i la correcció en la informació, l'ús de fonts d'informació fiables, etc.
- S'ha d'incloure un apartat final de Webgrafia amb els enllaços a totes les fonts utilitzades.
- Una vegada finalitzada, la presentació s'haurà de compatir amb mi (iprats@iesalgarb.es).
- Data d'entrega: 21/10/2016


divendres, 9 de setembre de 2016

Unitats didàctiques

BENVINGUTS!!!

-SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ
BIOLOGIA i GEOLOGIA DE  4t ESO  curs 2016-17:
Les unitats didàctiques que es desenvoluparan aquest curs són les següents:
1r TRIMESTRE: setembre-desembre
Unitat 1: Estructura i dinàmica de la Terra
Unitat 2: Tectònica i relleu
Unitat 3: La història de la Terra
2n TRIMESTRE: gener-març
Unitat 6: L’organització cel.lular dels éssers vius
Unitat 7: Herència i genètica
Unitat 8: La informació i la manipulació genètica
3r TRIMESTRE: abril- juny
Unitat 9:L’origen i l’evolució de la vida
Unitat 4 : Estructura i dinàmica dels ecosistemes
Unitat 5: L’activitat humana i el medi ambient
*CRITERIS DE QUALIFICACIÓ


La matèria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificarà de la següent manera:
Proves escrites( exàmens o controls) : 60%.
  • La nota mínima per fer mitjana amb les altres notes és de 4, si la mitjana  no és igual o supera el 5 l‘avaluació queda suspesa automàticament.
  • Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia (més de 10 diferents) se li pot baixar la nota fins a un 10%.
  • Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre l’avaluació. És decisió del professorat responsable el fet de repetir o no l’examen.
Treballs, deures i llibreta de classe : 30%
Actitud: 10%.

  • El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques encomanades també pot  baixar la nota.
  • El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per a recuperar els trimestres suspesos.
  • Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.
  • A final de curs, es realitzarà una prova final global a tot l’alumnat per tal d’avaluar el procés d'aprenentatge de tot l'any. Per a l’alumnat que tingui l’assignatura aprovada, aquesta prova farà mitjana amb la resta de proves del 3r trimestre. Per a l’alumnat que tingui l’assignatura suspesa, aquesta prova servirà per a la seva recuperació (farà la mitjana amb  la nota del 40% corresponent a treballs, deures, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà l’assignatura).
  • Si en juny l’alumne/a no supera positivament  l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de tot el curs realitzant una prova escrita que comptarà un 70% i les tasques d‘estiu encomanades que suposaran un 30% i lliurarà el mateix dia del la prova escrita.